des del cim
Per molt que vulguis ser,
per més que amaguis el record,
secrets se’t claven, em maten.
Voldria no haver viscut aquest moment.
El temps ho arreglarà,
els dies s’oblidaran.
Buscant ser millor,
perdent l’esperança.
Temptant a la sort,
llançant l’amenaça.
La teva pell fina,
el teu negat instint,
la teva ignorància
t’està consumint.
LLETRES
DIES ESTRANYS (autoeditat, 2010)
control
No cal...
que vinguis amb espases.
Tinc tots...
els escuts apunt.
No cal...
que vinguis amb espases.
Avui, avui estic apunt.
Mecanismes de control
i senyals d’alarma activats.
colors freds
Avui ploro pensant en tu
i tot el que hem deixat de fer
sentiments en colors freds
somnis d’amor trencats.
Res més a dir
res més a fer
sempre caient a part
sempre caient.
M’endinsaré en el meu dolor
llàgrimes de pluja es claven
com espines d’agulles blaves
que no em deixen respirar.
desaparèixer
S’intueixen
les llums de
Font Rubí,
si el dia
és clar
és d’hivern.
I apuntes bé
a prop del Cos.
Vull la vida
de Font Rubí.
Vull la vida
de Font Rubí.
Si apuntes bé
a prop del Cos.
Si apuntes bé
a prop del Cos.
Apunta bé
a prop del Cos.
dia gris
No suporto la teva mirada.
El teu cinisme, crema per dins.
No entenc el que sentia per tu
i em pregunto...
què et feia especial,
algú especial.
Mirant el teu dibuix
els ulls neden, neden en mi.
I no puc fer res més, només...
Plorar per oblidar,
cridar per no pensar.
Morir... per tornar a creure.
No m’afecten les teves mentides,
la hipocresia em fa riure.
No entenc el que sentia per tu
i et pregunto...
què et feia diferent,
algú diferent.
Mirant els teus regals
el cel cau, cau sobre meu.
I no puc fer res, només...
Plorar per oblidar,
cridar per no pensar.
Morir... per tornar a viure.
l’abstracte
Era un dibuix que volia esborrar-se,
Era un mirall que un dia va trencar-se.
Estava tranquil, el dia era plàcid.
Volia sortir, jugar fins que s’acabi.
El sol perquè ara s’amaga.
Ningú no voldrà veure’t la cara.
Has de dormir fins la matinada,
surt a fora amb la cara tapada.
I si no vols patir
busca’t un altre lloc per viure,
escapa lluny d’aquest forat
busca la llum que et faci riure.
La nina de drap està foradada.
Té el braç tallat i sense mirada.
Està ben sola en aquest món.
Està ben fosc al teu entorn.
l’autopista dels alisis
Després d’haver-ho provat tot
sense arribar enlloc.
Després de més d’un intent
continuem malament.
Però hem decidit no seure,
hem decidit no creure.
Hem decidit no seure,
hem decidit no creure.
No cedirem!
I demà agafarem
l’autopista dels alisis.
Que ens guiarà els pensaments
que ens portarà al teu costat.
Vents d’esquena aires de canvi
a l’autopista dels alisis.
Vents d’esquena aires de canvi
És l’autopista dels alisis.
morfina
Ja no és suficient
la ingestió de substàncies autodestructives.
Desperta’m d’aquest coma crònic.
No vull seguir morint
ni un dia més,
només necessito
que em treguis el dolor.
Debilitat mental,
mal endèmic.
Genètica heretada.
Deixa’m sortir.
Ja no és suficient
sentir-te dir que tot anirà bé.
Allibera’m de tot.
Tot és insuficient,
el cop emocional no hi és,
fa temps que ha fugit.
Encefalograma pla.
No vull seguir morint
ni un dia més.
Metabolisme lent.
Dolor omnipresent.
ubiqüitat
Qui et penses ser
vivint a sobre d’aquest imaginari pedestal
fet d’hipocresia i mentida... d’hipocresia i mentida.
La teva prepotència
s’alimenta de la provocació.
Desequilibri aliè... desequilibri aliè.
La teva inseguretat histèrica
ja no em sorprèn
però em continua afectant.
La teva veu ubiqua
em pertorba el pensament,
em provoca malsons.
La teva ambigüitat bipolar
ja no em sorprèn
però em continua afectant... em continua afectant.
La teva presència
em pertorba el cos,
em provoca intranquil•litat... em provoca intranquil•litat.
La teva inseguretat histèrica
ja no em sorprèn
però em continua afectant.
La teva veu ubiqua
em pertorba el pensament,
em provoca malsons.
extinció
Ets aquí al davant
i tocar-te és el que vull.
Ets aquí al davant
i mossegar-te em ve de gust.
Aquests ullets plorosos
em tracten malament,
voldria tornar enrere
però ja no hi sóc a temps.
Aquí, no hi ha un lloc per mi.
Saber que em vols extingir.
Perquè la por i l’oblit
em tallen a trossets, ja no hauré existit.
Ets aquí al davant
i el teu somriure m’és igual.
Ets aquí al davant
i els teus gestos m’han cansat.
Aquesta cara amable
Ja no m’enganyarà.
Aquesta nit i ara
Tot acabarà.
